La campanya d’estudi de la migració primaveral dels ocells al seu pas per la Mediterrània (Piccole Isole) a l’illa de l’Aire ha arribat a la seva fí. Aquest any han estat 45 dies de feina, des de l’1 d’abril al 15 de maig, és a dir, les dates estandard de la campanya, i les mateixes que els darrers anys.
M’agradaria començar amb els agraïments a les entitats, organismes, persones, empreses que ens han ajudat enguany a dur a bon port aquesta campanya. No me cansaré mai de dir que aquestes col·laboracions són vitals per dur a terme la campanya, per una banda les ajudes econòmiques, hem de fer valer la feina de camp, tant necessària per saber que passa al món, i per altra la participació voluntària de la gent en les tasques d’anellament així com també fent viatges en barca a l’illa. Començam amb l’ajuda econòmica, importantíssima, de la Fundació Menorca Preservation (https://menorcapreservation.org/) que ens ha rescatat en un any on no teníem clar si es podria tirar endavant el projecte per manca d’ajuts. També molt agraïts a l’ajuda constant de l’Ajuntament de Sant Lluís, des de la regidoria de medi ambient (https://www.ajsantlluis.org/publicacions/area.aspx?ID=26) que aquests darrers anys ens ha aportat tranquil·litat per seguir endavant amb una petita subvenció econòmica annual. L’empresa MERAK (https://www.merakcharter.com/) que s’ha fet càrrec de la major part dels viatges a l’illa, amb bon temps o no, en Toni Barber i n’Àlex, de Biniancolla, tots ells han estat els responsables pel que fa a transport marítim. I sobretot molt agraïts a tots els anelladors i col·laboradors que han participat aquest any: Josu Meléndez, del País Basc, Borja Pérez, Rober Bustamenate i Lara Abascal d’Eivissa, Raül Calderón, Raül Aymí, Jaume Duaigües, Bet Mejan, Anna G. Tortosa i Javi Moreno des de Catalunya, Júlia Cerveró, Biel Miquel, Ovidi Alcover i Belen Colomer del País Valencià, Richard Barnes des de Gran Bretanya i Emili Garriga, Òscar García, Josep Capó, Sergi Caules, Adrià Verger i Rafel Villalonga de la SOM. Un apartat especial per Santi Catchot, que a més de fer-se càrrerc de molts dies de campanya com a anellador responsable, s’encarrega d’una bona part de la coordinació del projecte.
Ja entrant a la part ornitològica, s’han fet 3.479 primeres captures repartides entre 3.457 anellaments i 22 recuperacions d’ocells capturats ja amb anella, però anteriors a aquesta campanya. D’aquests n’hi ha 4 amb anella estrangera, tots ulls de bou de passa (Phylloscopus trochilus), un de Bèlgica i un altre de Alemània, el tercer de Dinamarca i el darrer de Suissa. De les recuperacions locals hi ha 11 passerells (Linaria cannabina), 5 busquerets capnegre (Curruca melanocephala), una gavina camagroga (Larus michahellis) i una baldritja grossa (Calonectris diomedea). També s’han fet 1061 controls d’ocells anellats durant aquesta campanya i tornats a capturar durant els 45 dies de feina. En total s’han agafat ocells de 58 espècies diferents. En aquest sentit hem de tenir en compte que comptam com a espècies les recentment separades (antigues subespècies): Sylvia cantillans ara és Curruca cantillans, subalpina i iberiae; Muscicapa striata ara és Muscicapa tyrrhenica, amb la subespècie nominal i la balearica, i Muscicapa striata; i la darrera és la Oenanthe melanoleuca, recentment separada de Oenanthe hispanica.
Com sempre s’ha comentat, és molt difícil fer cap hipòtesi amb les dades d’una sola estació. També la finalització de la campanya el 15 de maig, quan encara hi ha espècies en ple pas (veure els resultats d’aquesta quinzena a l’estació dels Aiguamolls de l’Empordà https://apps.ornitologia.org/anella/migra), poden fer canviar els resultats finals. Així i tot, enumeram a continuació alguns punts que consideram d’interès:
1- Les captures de passerell, resident a l’illot, han disminuit molt, un any més, per davall de la mitjana històrica. Més greu si tenim en compte que les captures són similars a les de l’any passat, però enguany si s’han anellat alguns polls, el que fa pensar que hi ha menys adults criant a l’illa. La sequera i, potser, la competència amb el conill per la salada (Suaeda vera) poden influir a aquesta baixada d’anellaments.
2- Els migrants més abundants dels migradors presaharians, rupit (Erithacus rubecula), ull de bou comú (Phylloscopus collybita) i el tord blanc (Turdus philomelos) s’han capturat per davall de la mitjana. Ens faltaria saber si ha estat per un pas més primerenc o per una davallada dels efectius migrants d’aquestes espècies. No ha passat el mateix amb el busqueret de capell (Sylvia atricapilla), pensam que una bona proporció dels capturats a l’illa de l’Aire enguany podern ser migrants transaharians veient que s’han anellat fins a final de campanya, època típica de pas d’aquests migrants de llarga distància.
3- La majoria de les espècies transaharianes, especialment les més abundants (amb nombres molt baixos de captures no podem fer cas a les tendències) donen resultats positius, és a dir, estan per damunt de la mitjana històrica. Una de les que més sobresurt és la bosqueta icterina, essent enguany el de més captures des de l’inici del projecte, amb rècord de captures per dia inclòs, amb 47.
4- Espècies amb tendència negativa: el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el busqueret de garriga, comptant les tres espècies separdes recentment per poder comparar amb els anys anteriors, (Curruca cantillans, subalpina i iberiae), el vitrac forester (Saxicola rubetra), la bosqueta comuna (Hippolais polyglotta), tot i que en aquesta espècie ja és normal veure aquestes diferències d’un any a l’altre, el capsigrany (Lanius senator) són algunes de les més representatives.
5- Les espècies d’hàbitats més boscosos continuen amb tendències positives. El menjamosques gris i negre (Muscicapa striata/tyrrhenica i Ficedula hypoleuca), i també la coa-roja (Phoenicurus phoenicurus) han tingut resultats positius i, a més, la tendència des de l’inici del projecte l’any 1995 continua essent positiva.
6- Un capítol a part pels ocells palustres o de zones humides, les boscarles Acrocephalus ssp. i el boscaler pintat gros (Locustella naevia). Tots ells mostren un resultats molt per davall de la mitjana, el mateix que va passar l’any passat. Aquest fet em fa pensar que els ocells que necessiten zones humides per viure, per tant també per passar l’hivern, estan patint el canvi climàtic més de altres espècies. Aquestes dades, de moment, s’han d’agafar amb pinces, veient els resultats dels Aiguamolls de l’Empordà després del dia 15 de maig, on han augmentat molt les captures de la boscarla de canyís (Acrocephalus scirpaceus).
7- La tórtora (Streptopelis turtur) continua amb el decliu ja detectat a tota Europa, tot i la pujada del nombre d’anellaments d’aquest any. Potser s’està començant a notar la prohibició de la seva caça a la Unió Europea.
8- Algunes espècies més orientals s’han vist afavorides pels vents de llevant que han bufat amb força, especialment al nord d’Àfrica, alguns dies de la campanya. Les 47 captures en un sol dia de bosqueta icterina o els 29 de l’ull de bou xiulaire (Phylloscopus sibilatrix), així com les captures de l’espècies oriental del busqueret de garriga (Curruca cantillans albiatriata) en donen fe.
9- Dues espècies noves per la campanya, una de comuna com és l’estornell negre (Sturnus unicolor) i l’altre una antiga subespècie del culblanc roig, l’actual (Oenanthe melanoleuca).
10- Altres espècies com l’oronella (Hirundo rustica), amb captures molt irregulars al llarg dels anys, degut més a dades meteorològiques, que poden afectar l’efectivitat del mètode de captura, que a l’abundància real durant la migració, o espècies residents i migrants a l’hora, com el busqueret capnegre (Curruca melanocephala) o el verderol (Chloris chloris), aquest darrer no s’ha anellat enguany per primer cop des de l’inici del projecte, fan molt mal analitzar, per tant les deixarem un poc de banda i no farem cas de la tendència marcada a la taula que presentam a continuació.
Aquesta taula representa els resultats totals d’enguany, comparats pel període 1 d’abril-15 de maig des de l’any 1995 fins l’actual 2023. El 2020 no es va fer campanya degut a les causes que tothom ja sap (COVID19). També vull recordar que les actuals i diferents espècies de busqueret de garriga (Curruca cantillans, subalpina i iberiae) surten representades sota el nom de Sylvia cantillans a fí i efecte de poder seguir fent les comparatives amb les dades més antigues. El mateix per les diferents espècies de menjamosques gris (Muscicapa striata i tyrrhenica) i pel culblanc roig (Oenanthe hispanica i melanoleuca) . També recalcar que els noms que apereixen a la taula no estan actualitzats, encara empram taules antigues amb noms antics, i ara mateix m’és impossible actualitzar-ho tot. Podeu veure la llista completa de captures de les 116 espècies capturades, 120 quan comptam aquestes darreres separacions taxonòmiques a continuació amb les captures per anys, des del 1995, el total acumulat i la relació de les captures d’enguany amb el total del projecte. Esperam sigui del vostre interès.
Illa de l'Aire 